En un post anterior ja us vam parlar de les diferències entre la rebosteria tradicional de casa nostra i la del Japó, però volem aprofundir una mica més en un dels seus ingredients per excel·lència: la mongeta vermella o azuki.

De gust més aviat dolç, prové de l'Himàlaia i actualment és el segon llegum més consumit al Japó després de la soja. No ens estranya perquè a base d'azuki i sucre s'elabora un element clau de la pastisseria oriental, l'anko. Us sonarà perquè és la pasta que podeu trobar dins dels deliciosos Dorayakis i també en moltes altres postres clàssiques com el Joyomanju, el Daifuku, el Kinako o el Chamanju. A la nostra pastisseria també l'hem incorporat en receptes més innovadores com el Swiss Roll que combina el toc oriental de l'azuki i el te verd amb pa de pessic i nata.

Dorayaki

Dorayaki

Swiss roll de te verd

Swiss roll de te verd

Chamanju

Chamanju

La recepta de l'anko no és complicada, però com qualsevol plat tradicional elaborar-ho és tot un art i un ritual. La pel·lícula "Una pastelería en Tokio" que es va estrenar l'any passat reflexa a la perfecció la màgia de la seva preparació i la fascinació dels japonesos i la fascinació dels japonesos per un Dorayaki ben fet.

Fotograma de "Una pastelería en Tokio"

Fotograma de "Una pastelería en Tokio"

No sabem si el gat Doraemon en tenia constància i per això menjava tants Dorayakis, però l'azuki té nombroses propietats terapèutiques. De fàcil digestió, enforteix el cor i és especialment beneficiós per al ronyó i les vies urinàries. Gràcies al seu poder diürètic és molt útil en casos de cistitis i problemes de pròstata o uretra. És l'únic llegum amb efecte alcalinitzant i, per tant, mitiga l'acidosi que provoca osteoporosi i altres problemes dels ossos. El lumbago, la icterícia, les diarrees, edemes o inflamacions són algunes de les dolences que l'azuki pot ajudar a combatre.

L'anko és una opció per consumir azuki, però evidentment es pot cuinar de moltes maneres, tantes com els llegums a què estem més acostumats. Això sí, es recomana fer-ho en poca quantitat, acompanyat d'algun altre aliment, per exemple arròs o verdures i és preferible bullir-lo i estofar-lo a la manera oriental, amb una tireta d'alga kombu.

Comment